Que la força ens acompanyi

Que la força ens acompanyi… i ens agafi ben confessats, amb un 20% de descompte en l’ESTANDA

 

Separació de sexes

A l’Església del Sagrat Cor de Girona em vaig trobar amb aquest curiós confessionari amb un lloc per confessar les dones i un altre pels homes. Mai m’hi havia fixat en altres esglésies, segurament per manca d’interès personal, però la qüestió és que mai havia vist un confessionari mixt.
I atenció, un lloc per a “hombres” i un altre per a “mureres”.

Veï poc polit

Sembla que pel Barri Vell de Girona corre un veï una mica brutot i que va deixant les bosses de deixalles a les papereres per la mandra d’anar als contenidors situats uns 20 metres més avall. I els veïns del 2-8 ja n’estan fins als nassos, de sentir les pudors clar.

Compte amb l’amo!!!

Hi ha moltes formes de dir les coses, en aquest cas l’amo pot ser ferotge, però se li ha de reconèixer que és simpàtic.
A l’entrada d’una propietat camí dels Orgues de l’Illa del Tet al Rosselló.

Publicitat demolidora

Aquesta publicitat de -suposo- venda de matalassos me la vaig trobar a la nostra bústia del pis de Girona, però després de força temps encara no he aconseguit esbrinar en quin idioma està escrit. Algú em pot ajudar?

Per si un cas no vaig assistir a la venda, no crec que ens haguéssim entès.

Menú indesxifrable

Encara a Figueres, una nova mostra dels “típics menús de la terra”. En aquest cas el maître ens recomana primers tan apetitosos com la “ensalda varida“, el “gazpacao tresquito” o el “melonconjamon“, i de segon la “pechuga pepollo“, el “salmon con guarmoon” o els “calmres ala romana“.

Bon profit!

 

Menú plurilingüe

A Figueres l’oferta de dinars de menú és d’allò més variada, sobretot pel que fa a l’ús dels idiomes. Aquí en tenim una mostra d’un menú en catanyol que ofereix una deliciosa “amanida de brunòls de peix“, els “entremeses de embutits” i per acabar l’especialitat de la casa la “sepia amb escachofes” per “chuparsen els dits” vaja.

 

Remei pels despistats o presumits

En un restaurant de Terrassa vaig descobrir aquest passat cap de setmana una cosa ben curiosa, es tracta d’una capseta de can Cottet -d’on havia de ser sinó- amb cinc parells d’ulleres de diferents graduacions per aquells clients que s’han oblidat les ulleres i les necessiten per llegir la carta. Bona solució, encara que pel meu gust poc higiènica.

Retards a Renfe

Com deia en el missatge anterior, sóc un sofert usuari dels trens de la línia anomenada Regionals Nord. Estem acostumats als retards dels trens i els motius són d’allò més variats; els més habituals són la pluja i el vent, més esporàdicament per sort són a causa del que en diuen un “arrollamiento”. Ara però he llegit una notícia que m’ha fet somriure, sobretot perquè no en vaig ser un dels afectats.

I és que ara les rates s’han conxorxat per perjudicar el bon fer de Renfe. Se m’acut pensar si no és que els cables estaven recoberts de formatge.

Com deia el gran Capri, això de la Renfe sempre ha sonat a que no hi ha res a fer.

Servicials serveis ferroviaris

Aquest bloc l’estrenaré amb un missatge desenvolupat a partir d’una fotografia presa amb el mòbil i les elucubracions que ha provocat.

Per motius laborals em veig obligat sovint a agafar els trens regionals i de mitjana distància que Renfe gestiona amb tanta diligència.

A l’estació de Flaçà vaig veure un dels darrers serveis que la companyia ferroviària ofereix als seus usuaris (a les seves usuàries, en aquest cas). Si us fixeu a la fotografia, han instal·lat un contenidor de calces a l’andana de l’estació. Aquesta peça íntima femenina pot veure’s de vegades malmesa per l’ús quotidià o per altres usos més estressants per a la peça que tots tenim al cap, però que no detallaré perquè poden haver-hi menors llegint. Ara quan algú es trobi amb el destret de trobar-se amb la roba interior en males condicions, podrà anar a un d’aquests contenidors i obtenir una calça nova de trinca.

Cal aplaudir Renfe per aquesta iniciativa i encoratjar-los a ampliar el servei a d’altres peces que pateixen, com per exemple -en temps hivernal- les mitges o, per evitar la discriminació de gènere, calçotets.